La cobla segons el gramòfon. La interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950
Autor
Pau Vila Elvira
Data
2020-12-09
Drets
Drets d'autoria
Idioma
cat
Tipus
Thesis
Tesi
Author
Pau Vila Elvira
Abstract Note
La cobla segons el gramòfon; la interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950, és una tesi doctoral que sorgeix de l’interès per la recuperació històrica dels models interpretatius de la música per a cobla de la primera meitat de segle XX. L’estudi està basat en l’anàlisi exhaustiva de documents sonors (enregistrats entre 1920 i 1950), que permet determinar les pràctiques interpretatives dels músics de cobla d’aquell període. La tesi desenvolupa, a més, un sistema d’anàlisi inèdit i fonamentat en l’observació auditiva que, en el futur, podrà ser aplicat i utilitzat per a recuperar qualsevol mena de pràctica interpretativa que hagi estat enregistrada en un document sonor -més enllà de la música per a cobla-.
La tesi planteja les següents hipòtesis:
• Totes les cobles del segon quart de segle XX tocaven els mateixos tipus de repertori però no totes utilitzaven els mateixos criteris a l’hora d’interpretar-lo.
• Hi havia cobles que s’especialitzaven en un tipus de sardanes o un altre i es produí en aquell període la diferenciació entre el que avui en diem tocar gironí i tocar barceloní.
• També en aquell període (1920-1950) es produí la diferenciació entre el que avui en diem sardanes balladores i sardanes de concert.
• Les cobles tocaven de manera diferent en funció de si la sardana era més o menys balladora.
• Al llarg del període estudiat hi hagué una progressiva homogeneïtzació d’estils compositius i interpretatius.
• L’estat de conservació i la precisió en la documentació de les fonts sonores és rellevant per obtenir uns resultats d’observació i d’anàlisi fiables.
Els resultats d’aquesta tesi confirmen les hipòtesis plantejades, si bé demostren que la digitalització, entesa com la producció i conservació d’una reproducció singular d’un enregistrament, pot estar més o menys manipulada (amb uns criteris que poden estar descrits o no), de manera que els resultats de les anàlisis resten sempre subjectes a aquestes consideracions.
En síntesi, la tesi constata que des de l’any 1920 a l’any 1930 es produïren la major part dels enregistraments que tenim documentats. També es constata que els autors més enregistrats foren Vicenç Bou, Enric Morera, Pep Ventura, Josep Maria Tarridas, Joaquim Serra, Juli Garreta i Josep Vicens; essent considerats Bou, Tarridas i Vicens els principals autors de sardanes balladores, mentre que Morera, Serra i Garreta foren considerats els màxims exponents de les sardanes de concert.
La tesi demostra que cada cobla tenia uns criteris interpretatius propis, amb lleugeres variacions segons l’estil de la composició; i que aquests criteris interpretatius propis de cada cobla solien anar més d’acord amb l’estil compositiu d’uns autors o uns altres, cosa que provocava que les cobles tinguessin, cadascuna, un cert grau d’especialització en tocar sardanes més balladores o de concert. Fou durant els anys vint que es consolidà la diferència entre sardanes balladores i de concert i, probablement, les diferències interpretatives entre cobles com els Montgrins i la Barcelona ajudaren a aquesta divisió. En certa manera, encara avui dia es reconeixen unes pràctiques interpretatives més populars conegudes com “tocar de Girona” i unes altres més elitistes actualment identificades amb l’academicisme conegudes com “tocar de Barcelona”. No obstant això, l’estudi analític dels enregistraments demostra, també, que al llarg dels anys estudiats es produí un progressiu procés d’homogeneïtzació en la manera d’interpretar les sardanes que, ha desembocat en la manera d’interpretar les sardanes en l’actualitat.
La tesi planteja les següents hipòtesis:
• Totes les cobles del segon quart de segle XX tocaven els mateixos tipus de repertori però no totes utilitzaven els mateixos criteris a l’hora d’interpretar-lo.
• Hi havia cobles que s’especialitzaven en un tipus de sardanes o un altre i es produí en aquell període la diferenciació entre el que avui en diem tocar gironí i tocar barceloní.
• També en aquell període (1920-1950) es produí la diferenciació entre el que avui en diem sardanes balladores i sardanes de concert.
• Les cobles tocaven de manera diferent en funció de si la sardana era més o menys balladora.
• Al llarg del període estudiat hi hagué una progressiva homogeneïtzació d’estils compositius i interpretatius.
• L’estat de conservació i la precisió en la documentació de les fonts sonores és rellevant per obtenir uns resultats d’observació i d’anàlisi fiables.
Els resultats d’aquesta tesi confirmen les hipòtesis plantejades, si bé demostren que la digitalització, entesa com la producció i conservació d’una reproducció singular d’un enregistrament, pot estar més o menys manipulada (amb uns criteris que poden estar descrits o no), de manera que els resultats de les anàlisis resten sempre subjectes a aquestes consideracions.
En síntesi, la tesi constata que des de l’any 1920 a l’any 1930 es produïren la major part dels enregistraments que tenim documentats. També es constata que els autors més enregistrats foren Vicenç Bou, Enric Morera, Pep Ventura, Josep Maria Tarridas, Joaquim Serra, Juli Garreta i Josep Vicens; essent considerats Bou, Tarridas i Vicens els principals autors de sardanes balladores, mentre que Morera, Serra i Garreta foren considerats els màxims exponents de les sardanes de concert.
La tesi demostra que cada cobla tenia uns criteris interpretatius propis, amb lleugeres variacions segons l’estil de la composició; i que aquests criteris interpretatius propis de cada cobla solien anar més d’acord amb l’estil compositiu d’uns autors o uns altres, cosa que provocava que les cobles tinguessin, cadascuna, un cert grau d’especialització en tocar sardanes més balladores o de concert. Fou durant els anys vint que es consolidà la diferència entre sardanes balladores i de concert i, probablement, les diferències interpretatives entre cobles com els Montgrins i la Barcelona ajudaren a aquesta divisió. En certa manera, encara avui dia es reconeixen unes pràctiques interpretatives més populars conegudes com “tocar de Girona” i unes altres més elitistes actualment identificades amb l’academicisme conegudes com “tocar de Barcelona”. No obstant això, l’estudi analític dels enregistraments demostra, també, que al llarg dels anys estudiats es produí un progressiu procés d’homogeneïtzació en la manera d’interpretar les sardanes que, ha desembocat en la manera d’interpretar les sardanes en l’actualitat.
Archive
Tesis Doctorals en Xarxa
Archive Location
Digital
Idioma
cat
Library Catalog
www.tdx.cat
Drets
Drets d'autoria
Thesis Type
Tesi
University
Universitat Autònoma de Barcelona
URL
Col·lecció
Etiquetes
Citació
Pau Vila Elvira, “La cobla segons el gramòfon. La interpretació de les sardanes entre 1920 i 1950,” Recerca. Olga Taravilla Baquero, consulta 29 abril de 2024, https://www.recerca.olgataravilla.com/items/show/2123.