Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898)
Autor
Eduard Pagès Ruiz
Data
2007-06-18
Drets
Drets d'autoria
Idioma
cat
Tipus
Thesis
Tesi
Author
Eduard Pagès Ruiz
Abstract Note
La present tesi doctoral demostra la influència que l'ètica utilitarista va exercir en el pensament obrerista català del darrer terç del segle XIX. <br/>L'utilitarisme clàssic havia quedat definit entre finals del segle XVIII i principis del XIX per obra del filòsof i jurisconsult anglès Jeremy Bentham, qui havia recollit el pensament dels moralistes anglesos i dels enciclopedistes francesos que el precediren, especialment Helvètius i D'Holbach. A Espanya el pensament utilitarista ─resumit en la màxima moral el major bé pel major nombre─, va ser molt ben rebut en el periode liberal, i el propi Bentham va ser consultat pels constitucionalistas de Cadis. Tot i així, el prestigi del jurisconsult anglès va ser efímer, ja que cap a mitjan anys quaranta, coincidint amb l'ascens d'una llarga etapa moderada a la política espanyola, i amb l'oposició del catolicisme i del romanticisme, l'autoritat de Bentham va quedar eclipsada. <br/>Fins aquí l'opinió establerta, però la tesi defensa que el pensament utilitarista no va desparèixer del tot, ja que es podrà trobar tot l'esperit utilitarista en el pensament i l'obra dels nuclis republicans posteriors més propers a l'obrerisme, com ara el moviment cooperativista o l'icarianisme. I, per damunt de tot, que l'ètica l'utilitarista clàssica va ressorgir amb tota la força dins del grup anarquista barceloní que va rebre la Primera Internacional.<br/>Entre els anarquistes de primera hora, la utilitat pública va ser l'argument cabdal que esgrimiren per demostrar la necessitat de la revolució social i ètica que demandaven. La premsa internacionalista catalana més important (<i>La Federación</i>, <i>La Revista Social</i>) va repetir incansablement que l'element més útil de la societat era l'obrer; que la resta de classes eren inútils i paràsites del seu treball i, per tant supèrflues; que l'educació havia d'estar dirigida a ensenyar coses útils; que l'oci burgès era immoral, o que l'art havia de tenir una funció útil i moral, ja que allò que només era bell no produïa cap mena de progrès. Fins i tot un text clàssic de l'utilitarisme, La moral universal, de l'enciclopedista baró D'Holbach, va ser publicat (anònimament) a les planes de La Revista Social com a guia de comportament ètic per a tots els treballadors. En definitiva, hem d'afirmar que la utopia social que pretengué assolir l'anarquisme català del darrer terç del segle XIX es fonamentà en el criteri ètic de la utilitat.
Archive
Tesis Doctorals en Xarxa
Archive Location
Digital
Idioma
cat
Library Catalog
www.tdx.cat
Drets
Drets d'autoria
Thesis Type
Tesi
University
Universitat de Barcelona
URL
Col·lecció
Etiquetes
Citació
Eduard Pagès Ruiz, “Utilitat i obrerisme a la Catalunya del segle XIX (1868-1898),” Recerca. Olga Taravilla Baquero, consulta 16 maig de 2024, https://www.recerca.olgataravilla.com/items/show/2053.