Ecos
Autor
Data
Drets
Idioma
Tipus
Author
Note
Assentats en una llotja del saló de ball del Casino del Cinema, aquests dies de Carnaval, meditàrem i feiem comparacion entre els balls exòtics, que l'extrangerisme modern ens ha importat, i els antics i alegres ballables de bona música.
La dança la trobem en la història de tots els temps. Ella ha format ara i sempre part important de les diversions de la societat. Sempre s'ha ballat i s'irà ballan mentres el mon hi hagi gent de bon humor i amb ganes de divertir-se.
Però, cal reconèixer que des de que el «Jazz-band» verdadera negació de la bona música, ha vingut, amb el seu desordenat ritme a pervertir els nostres costums, s'ha entaulat un dualisme entre els que senten una passió per aquests balls extravagants, i els que reflexivament tenen un criteri oposat a la seva continuitat per considerar-los atentadors a la salut i a la moral. I diem aixó perquè hem llegit l'opinió d'alguns metges que diuen que els «shimys», «one-steps», «fox-trots», «xarlestons», són balls desordenats, lascius i enervants, i per tant, atentadors de la salut.
El millor, per posar remei al mal seria desterrar aquestes tristes dançes de desordenats moviments i de música tan pobra, i procurar tornar els antics balls, els alegres valsos, les airoses mazurques, les gracioses polcas i els senyorials liancers i rigodons, en els repertoris dels qual escrigueren pàgines musicals de gran bellesa, els mestres Cotó, Vila, Soler, Tresseres, Rigau i altres.
Tot menys seguir imitant als negres, que ballen el shimy i el xarleston entre crits infernals i al sò d'unes caceroles.
Heus aquí el que meditávem aquests dies de Carnaval, assentats en una llotja del saló de ball, sentint música rampona i mirant unes parelles que es movien sense ritme.