Ecos. La cançó de taverna
Autor
Data
Drets
Idioma
Tipus
Author
Note
La cançó de taverna torna a renàixer adaptada a moderns ballables. Tornem a sentir avui, en els salons de ball, corejats pels músics balls arreglats d'aquelles cançons que ens recorden dies de nostra infantesa, quan la taverna no era encara dominada pel cafè i era el cercle de reunió dels homes que, havent sopat entre got i got, desgranaven aquelles composicions, la majoria castellanes i tristes. Encara em sembla sentir el "Hijo del trueno», en el qual podía lluir-se aquell que tingués bona veu de baríton:
«Hijo del trueno, me apellidaron,
Noche horrible vi al nacer
Y unos bandidos alimentaron
A la cuitada que me dió el ser»
Feia enternir. Fins corria impresa en un romanço de cec, amb un gravat al boix representant una muntanya, amb un castell enrunat i un fons de negre, esparracat per una munió de llamps.
Per trista també aquella que feia:
«Para adorar mi amor
me metí en el samanterio,
y cuando estuve en medio
el silencio me respondió»
Aquí venia la resposta del silenci, un silenci que es veu que parlava des de la tumba de la amada.
No acabaríem mai recordant aquelles cançons que ens parlaven de gondoleros, de las playas de Cuba endaurada, de la pobre negrita, de la manigua y el vejucal, d ela luna que reduce con sus rayos nacarados, etc. etc.
Hem d'alegrar-nos que tinguem compositors aimants del folk-lore, que s'inspirin en la música popular d'aquelles cançons que, si teníen la poesia dolenta, en canvi, en moltes d'elles, la música estava força bé, força més bé que certs ballables amb etiqueta estrangera.