Festa Major. Records d’altre temps
Autor
Josep Ramió Carbó
Data
25/08/1932
Drets
Domini públic. Associació Emporion
Idioma
ca
Tipus
Newspaper Article
Author
Josep Ramió Carbó
Note
<div data-schema-version="5"><p>Torroella està plenament canviada. En certs aspectes hem de convenir que el canvi ha estat molt favorable, però en quant a la Festa Major, què us diré?[...]</p> <p>Parlem, doncs, de la darrera dezena del segle passat, o sigui, per allà el 1890, època en la qual malgrat no tenir pas més dels 15 anys, formava part en la junta del Casino Montgrí. Jo era l'encarregat d'escriure als músics per a les contractes. Es veu que des de molt petit estava predestinat a tractar amb artistes, com m'ha passat després en tot el que tinc de vida.</p> <p>En aquells temps, el saló de "Barberia i Peluqueria" que al carrer Ullà tenia el gran amic Ramon Séculi, pot dir-se que era la penya artística de Torroella[...]</p> <p>Regularment, a Torroella, teniem el cap baix tres cobles de les millors de l'Empordà i que enfrontades en la plaça en noble competència calia sentir-les per saber el que són sardanes. L'època a la qual ens referim, durant 4 anys seguits, el Casino Montgrí (avui El Menestral) va contracctar Els Rossinyols de Castelló. El Centre Recreatiu, Els Montgrins. I a can Coll La Principal de la Bisbal o la de Cassà de la Selva.[...]</p> <p>I per últim venien els balls de societat que eren una mena de balls versallescos en el moment que l'orquestra rompia el rigodon o els llancers. Es clar que les reverències cerimonioses dels nostres rurals eren poc escaients, però, baja, el conjunt que oferien els saraus era cosa de bon veure. Mes encara amb altres balls: aquells shotis, aquelles mazurques, aquelles americanes, aquelles polques i aquells valsos, originals de Vila, de Cotó, d'Escales i tants altres compositors representatius d'una època musical fins a la quinta essència.</p> <p>Aquells balls tan inspirats i tan armoniosos han estat substituits pels escandalosos Charlestons, "Towo-Steps", "One-Steps", "Foxtrots" i els no tan sororollosos, però igualment antipàtics "Tangos". M'esgarrifo de pensar que aquesta mena de balls que jo havia vist dansar als negres de Cuba i que eren considerats pr tothom com una expansió de imbecilitat, poguessin arribar un dia a imposar-se en l'Europa ultra civilitzada. N'hi ha per tirar el barret al foc davant de certes coses.</p> <p>De manera que comptat i debatut tenim a favor de le festes d'ara, el cine, el futbol i les atraccions. I en contra poca música i dolenta. Que m'hi dieu? Hi ha guany? Hi ha hagut millora? No voldria amb aquestes ratlles haver molestat a ningú, exposo els fets; voslatres judiqueu com millor us sembli.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> </div>
Archive
ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
Archive Location
Digital
Idioma
ca
Pàgines
5-6
Place
Torroella de Montgrí
Drets
Domini públic. Associació Emporion
URL
Col·lecció
Etiquetes
1932, Can Coll, Can Jou, Casino Montgrí, Centre Recreatiu, Crítica - Opinió - Relat, El Menestral, Els Montgrins, Els Rossinyols de Castellò d'Empúries, Esdeveniment. Ball, Esdeveniment. Concert, Esdeveniment. Festa Major, Esdeveniment. Llevant de taula, Gust musical, La Principal de Cassà de la Selva, La Principal de la Bisbal, Nostàlgia, Noves músiques, Pere Rigau. Composició, Pere Rigau. Flabiol, Saló - Sala - Cafè - Altres, Societat - Associació - Orfeó -Altres, Torroella de Montgrí, Tradició
Citació
Josep Ramió Carbó, “Festa Major. Records d’altre temps,” Recerca. Olga Taravilla Baquero, consulta 18 maig de 2024, https://www.recerca.olgataravilla.com/items/show/1331.